Segons m’han informat els meus familiars, la situació del valencià a la postguerra podria haver sigut millor perquè es va reduir el seu ús a l’àmbit familiar. En l’escola on anava el meu iaio, els mestres van prohibir l’ús del valencià en totes les assignatures i per assegurar-se que es complia aquella norma van crear el concurs nacional de trasllats de mestres, és a dir, els mestres d’Extremadura els enviaven ací i els d’ací anaven a Extremadura... així encara que volgueren parlar en valencià no podrien.
El meu iaio era comprador habitual de la premsa en valencià però a causa de la repressió els van prohibir i molta gent va perdre el treball a causa d’aquella acció. La burgesia ( rics dominants després de la guerra) eren farsistes i van assumir el castellà com a llengua única, ells parlaven als fills en castellà i, en parlar-li als seus fills en castellà, s’establia una diferència social, és a dir, els pobres o de camp parlaven valencià i els rics parlaven el castellà. Aleshores si parlaves en valencià et discriminaven com un paleto i això estava mal considerat socialment... d'ací ve l’expressió “habla en cristiano”. També en una parella si un parlava en castellà i l’altre en valencià es considerava que el que parlara en castellà té més educació.
Tota la literatura valenciana es va prohibir i a tots els xiquets que anaven a l’escola en la postguerra només els ensenyaven literatura espanyola i tots els xiquets pensaven que no hi havia literatura valenciana. El que van aconseguir va ser que si parlaves valencià la gent t’infravalorava com a persona a causa que el valencià no era útil per a res i va provocar un autoodi al valencià, quasi tot el món va començar a parlar en castellà als seus fills perquè no els marcaren de "paletos".
La meua conclusió és que mai hagueren de fer això perquè les llengües autòctones d’un país és el símbol de riquesa cultural i haurien de deixar a qualsevol parlar en l’ idioma que ell vulga perquè això és decisió pròpia i no et poden obligar a parlar una llengua a la força o ridiculitzar-te per parlar un altra.
UNA LLENGUA COSTA MOLT POQUET DE DESFER PERÒ MOLT DE TORNAR A FER.
Miguel Àngel Boix Álvarez (4t ESO D)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada