La Renaixença fou un moviment cultural que tingué com a objectiu el redreçament i el recobrament de la llengua, la literatura i la cultura catalanes després de segles de decadència. Suposà una reacció a la castellanització que va patir la cultura dels països de parla catalana durant els segles XVI, XVII i XVIII. El terme "Renaixença" es va crear imitant el terme italià "Rinascita", que també fou un moviment de recuperació cultural que tenia lloc a Itàlia en aquells moments.
No es pot considerar que la Renaixença fou solament un moviment literari ja que també tingué un caràcter social i polític: tractava de recuperar els senyals que ens identifiquen com a nacionalitat i fer-nos conscients de pertànyer a una pàtria diferenciada de la resta de les comunitats de l'Estat espanyol i d'Europa. Per això, la Renaixença rescatava de l'oblit el passat medieval de la Corona catalanoaragonesa, reivindicava l'estima de la llengua i el manteniment de la tradició popular. Amb tot, però, és ben cert que la Renaixença no tingué la mateixa intensitat d'objectius a tot el nostre domini lingüístic. Al País Valencià fou un moviment més aviat literari mentre que, per exemple, a Catalunya sí que tingué, a més, una vessant política.
Per tant, els objectius de la Renaixença foren:
1. Recuperar la llengua catalana com a llengua literària.
2. Crear un model literari propi en la nostra llengua, desvinculada dels models castellans.
3. Traure de l'oblit el nostre passat medieval i la nostra tradició cultural.
4. Restaurar els Jocs Florals.
D'altra banda, cronològicament, s'ha considerat que la publicació al diari El Vapor de la poesia Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau, l'any 1833, marcà simbòlicament el començament del moviment de la Renaixença. Aquest període clouria el 1877, any en què Jacint Verdaguer rebé el premi extraordinari dels Jocs Florals amb el seu poema L'Atlàntida i Àngel Guimerà també va rebre el títol de "Mestre del Gai Saber".
Quant al País Valencià, per al professor Vicent Simbor, la Renaixença fou un moviment nascut autònom de manera que el poema En los dies del nostre rey Fernando d'Antoni M. Peyrolon, aparegut el 30 de maig de 1830, al Diario de Valencia, es consideraria l'inici poètic renaixencista a terres valencianes. Amb tot, però, Joan Fuster defensà que la Renaixença valenciana va ser un fillol de la Renaixença del Principat. Avui dia, podríem dir que tots dos, Simbor i Fuster, tenen raó alhora en el sentit que efectivament fou un moviment autòcton però també influenciat tímidament en el seu origen i, sobretot, en el seu densenvolupament pel que passava a Catalunya. Açò darrer ho constatarem quan analitzem la figura de Teodor Llorente i com cabdillà aquest moviment perquè tinguera un caràcter estrictament literari a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada