Situació del valencià durant la postguerra a Santa Pola (I)

M’he documentat i segons els meus avis i les persones que he preguntat, durant la postguerra, quan manava Franco, el valencià i qualsevol llengua que no fóra el castellà estaven pràcticament prohibides, ja que el castellà era la llengua més important i la que manava en aquella època. Però això era generalment, perquè també diuen que al meu poble, Santa Pola, i als de la meua comarca es podia parlar el valencià tranquil·lament i sense cap problema. Però sí que és veritat que si volies escriure alguna carta a l’ajuntament o alguna cosa per l’estil, havies de escriure-la en castellà: era la llei.

També en aquella época no es podia fer res, estava tot molt vigilat i moltes coses estaven prohibides: t’obligaven a escriure amb la mà dreta, a l’avi del meu avi el van tancar a la presó perquè li deien “el roget” ja que era pèl-roig; i tot això perquè havia que ser-hi de dretes.

En la meua opinió, aquella situació no era per a res bona perquè les persones hem de tindre més llibertat i parlar el valencià no es res roí. Cada persona pot parlar el que vulga i no s’ha de prohibir cap llengua.

Cristina Hernández Sánchez (4t ESO D)